FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma particular de llenguatge. Manera d'expressar-se. Una locució viciosa. Té una locució defectuosa. Grup de mots que té el valor semàntic o sintàctic d'un sol mot. Locució nominal, verbal, adverbial, conjuntiva, prepositiva. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'arrodonir o d'arrodonir-se; l'efecte. Fenomen particular de la labialització que consisteix en una prominència activa dels llavis en la realització de certes vocals i consonants. Les vocals posteriors es pronuncien amb arrodoniment dels llavis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom llega en el testament o en el codicil. llegat conjunt Llegat a favor de diverses persones. Disposició per causa de mort que implica una adquisició de béns a títol particular. Allò que una generació llega a una altra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Constant arbitrària cadascun dels valors particulars de la qual caracteritza un membre particular d'un sistema d'expressions, funcions, corbes, superfícies, etc. Element variable en funció del qual són determinades les variables o les característiques de qualsevol fenomen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mesura de la durada dels processos mentals, de les relacions temporals entre els fenòmens mentals. Branca de la psicologia experimental que s'ocupa de la mesura de les funcions mentals en general i de les característiques psíquiques de l'individu, en particular. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Missatger de Déu, en particular qui prediu esdeveniments futurs. Déu ha parlat per boca dels seus profetes. El profeta Ezequiel. Un fals profeta. Persona que prediu allò que ha de succeir. Ho has endevinat: has estat bon profeta. Ningú no és profeta en sa terra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Divisió i subdivisió de la tija d'una planta i, en particular, del tronc dels arbres. Les branques d'una artèria, d'una vena. Les branques d'una família són les diferents famílies eixides d'un tronc comú. Les branques d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fabricant o venedor d'armes. Persona que guarda les armes i cura de netejar-les. Moble o espai destinat a guardar-hi armes. Prestatgeria per a sostenir corrons, en particular els emprats a les fàbriques d'estampats per a suportar els corrons gravats en buit o els de plegat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Edifici majestuós i ric per a habitació d'un rei, d'un gran senyor, d'un particular ric, d'una corporació elevada. El Palau dels Reis de Mallorca. El Palau de la Generalitat. Edifici gran destinat a un ús públic artístic, científic, social, etc. El Palau de Belles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
indica la manera com el predicat s'uneix al subjecte. proposició particular Proposició en què el subjecte no és pres en tota la seva extensió. proposició recíproca Proposició que té per atribut el subjecte d'una altra i aquesta, el subjecte de la primera [...]
